(Publicat a El Brugent núm. 29, any III, 2ª època, setembre-desembre 1982,pàgs. 6 - 8)
Els escrits que s’inclouen a continuació ha estat recopilats de l’arxiu parroquial. Són 4 cròniques (testimonis dels anys en que succeïren anotades pels responsables de la parròquia de la Riba en aquells moments) dels últims aiguats de consideració esdevinguts al poble.
Riuada de l’11 de juliol de l’any 1792
Dia 11 de juliol de l’any 1792. Any sec i tant faltat d’aigües que hi havia parats alguns molins paperers. En tot l’any no havia fet cap pluja de consideració fins al referit dia, que tampoc fou considerable, ni per la duració, ni per la còpia o abundància, doncs no plogué més de dues hores. No obstant baixà una riuada tant terrible que els vells no tenien memòria de semblant creixent. L’aigua pujà a 14 pams per sobre del paviment de a carretera, entrà en les cases i l’Hostal del Victo: i d’aquesta part de la vila, arribà a pocs passos de la Font. Feu molts estralls i destrosses que comptant només des de ‘estret de la part de Vilaverd fins a Picamoixons, s’emportà 11 edificis sencers entre molins i cases; però se’n maltractaren moltes d’altres, ar45ruinant-se part de les parets, màquines i fustes i en quasi tots els recs, acèquies i conductes d’aigua reberen desperfectes. Tres ponts, dos de trànsit i un de passatge d’aigua foren enduts riu avall. Es varen perdre 19 persones: set de la casa de l’estret, tres del Molí paperer dels Capellans d’Alcover, i nou del Molí paperer que hi havia entre Picamoixons i la Plana. Els altres estralls i danys són innumerables. El dany que es valúa (en el dit districte) és a més de noranta mil lliures. El dia 17 del mateix mes i any per cúmul de desgràcies, estant dinant prop d’una roca uns quants homes que reparaven els danys del riu, s’escorregué dita roca i atrapà a dos dessota se’ns dar-los temps a dir Jesús.
A l’any 1850 (1842) el dia de Sant Bartomeu baixà una gran riuada que destruí el pont, el molí del Farré i causà estralls, però gràcies a Déu no cap de personal.
En aquesta transcripció sense signatura algun rector la degué escriure un temps posterior als fets. Llegim en el llibre La ciutat de Tarragona , Volum I de Josep Maria Requesens i Comes en el capítol II sobre el clima: "... de Sant Bartomeu (24 d'agost de 1842)... de sant Mateu (nit del 20 al 21 de setembre de 1850)" De moment no podem determinar si es refereix aquesta última però que no correspondria amb el sant.
Riuada del 23 de setembre de 1874 (Santa Tecla)
El dia 23 de setembre de 1874 baixà una forta riuada que els nats no tenien memòria de tal. En el terme d’aquesta parròquia causà els següents estralls: Se’n portà el molí paperer anomenat de l’estret de Vilaverd, el molí del Manchas, el mas de viló, el Molí del Farré, el gran taller de ferreria del mateix nom, les baranes y un arc del pont, el Molinet de figuerola, part del molí del Català i del de la Roca i el molí de Callas en les Roixeles. Les cases de la carretera de la part del riu totes més o menys sufriren danys de consideració. Caigueren totes les cases de la Costeta del Teixidó i del carrer del Tigre i s’endugué part de les cases, Bernades, Garriga i Sans. De la part de la font Gran s’endugué la riuada part del molí del Jant, per enter el molí dels Tresos, part del molí del Mas, part del molí de Cardó i arruïnà el molí de Pascual. Tres persones desaparegueren entre les runes o arrastrades per la corrent, a saber: un jove fadrí en el molí dels Tresos, un noi en el molí de Pasqual i un jove casat en el molí del Manches. El jove del molí dels Tresos i el del molí del Manches eren germans. No s’enumeren aquí les moltes pèrdues de parets, marges i arbres, que es pot suposar. Per socòrrer a les famílies que quedaren del tot despullats, el Rd. Rector, Alcalde i dos senyors de la població feren una capta per tota ella, i arreplegaren en diners cinquanta i escaigs de duros i quaranta-set roves de pa i algunes peces de roba.
La tribulació fou gran per tots i plàcia a Déu nostre Senyor que no vulgui problemes més amb calamitats tant fortes.
Terrible fou el dia 18 d’octubre diada de Sant Lluc de l’any 1930. Una setmana abans féu un temps boirós amb una calitja no pròpia de l’estació. El dit dia començà a ploure a les 11 del matí copiosament i no parà fins a les dues de la matinada del dia 19.
El firmament es posà negres, la claror del llampec que es repetia molt sovint il•luminava tot l’espai i a la terra el retruny del tro s’escampava pels singles i les muntanyes semblaven rius, contribuint a fer el dia més tètric. Entre dos foscants l’aigua tapava els arcs del pont i es sobreeixia pels estreps, quedant inundades les dues placetes pel que restaria incomunicada una banda del poble amb l’altra. El pont nou sobre el Brugent a les 6 de la tarda fou tombat i arrossegat per la torrentada i el pont nou de sobre el Francolí que es trobava a mig fer també fou tombat i arrastrat amb totes ses embestides i materials. A les 10 de la nit les aigües sobreeixien les baranes del pont, deixant-lo convertit només amb la seva nomenclatura; això és, fet un esquelet.
A la mateixa hora les aigües del Francolí entraren en la casa de Jaume Lladó i les dues cases immediates arribant a totes fins el primer pis, tenint els seus moradors de fugir per la part del darrera i refugiar-se a l’estació contemplant com els rius creixien i s’emportaven tot quant trobava la torrentada al seu pas, amb un soroll esgarrifós.
Gràcies a Déu no hi hagué cap pèrdua personal, més si que sofriren els veïns grans pèrdues i perjudicis. Les rescloses foren destruïdes així com les conduccions o sèquies d’aigua que abasteixen les fàbriques de paper i altres com la fàbrica de Farines, molí dels Capellans, molí de la Roca, totes propietats del Banc de Valls i les fàbriques de les Roixel•les.
En la casa Faldilles els hi esbotzà portes i finestres, i els hi prengué les botes plenes del vi del celler en canvi les buides quedaren intactes. En la d’en Salvador Pàmies els hi asfixià 17 cabres que no tingueren temps de portar-les a la golfa. En la Farinera enrunà el pis de les turbines, sala de màquines i sala a on tenien les saques de farina i blat per moldre. En la del Sereno també els hi esbotzà les portes i parets, els hi prengué les botes i tot quant tenien en el pla de la casa. En la fleca de casa Jaume Guillamat se’n portà 25 saques de farina. Deixà nues les dues places a banda i banda del pont.
Les placetes de la font Gran, font del Mas, i font del Copi, foren destruïdes i arrastrats fogons i arbres, omplint-se tot de roques i arenal de manera que de no quedar les canelles no s’hagués conegut on eren. La vessant del cementiri també fou arrossegada ensorrant-se un àngul de la paret extrema i enderrocant-se pel pes de les aigües de les paredes immediates, la de la sala de l’entrant de manera que noguers, figueres seculars i plàtans etc., i tot quan estava plantat a la vora fou arrencat de soca i d’arrel i arrossegat sense trobar-ne ni rastre.
El poble davant de tan gran estrall no perdé la serenitat, ens reunírem les autoritats amb els principals del poble i s’acordà de moment reparar el pont com a mitjà únic de comunicació d’una i altra banda. Per la vida industrial en un mes fou del tot reedificat amb unes formoses baranes, comptant amb les donacions dels generosos fills absents del poble i amb la repartició prorrata entre els seus veïns.
L’Iltm. Dr. Gomà, Bisbe ens envià 500 pessetes el Sr. Josep Serra 500 ptes. el Rvnt. Josep Aragonès rector actual 100 ptes. a l’igual que el que subscriu i les altres quan s’escrivia aquesta relació no s’havia acabat encara la recaptació entre els fills que viuen a la ciutat Comtal.
El dia 9 diada de Sant Nicolau després de l’ofici ens traslladarem en processó acompanyats de les autoritats, cantant himnes de la fe i esperança fins al pont i col•locant-nos tots al bell mig d’ell es féu la benedicció i aleshores s’entonà un cant a Déu amb acció de gràcies. S’explicà el sentit litúrgic de la benedicció.
Els escrits que s’inclouen a continuació ha estat recopilats de l’arxiu parroquial. Són 4 cròniques (testimonis dels anys en que succeïren anotades pels responsables de la parròquia de la Riba en aquells moments) dels últims aiguats de consideració esdevinguts al poble.
Riuada de l’11 de juliol de l’any 1792
Dia 11 de juliol de l’any 1792. Any sec i tant faltat d’aigües que hi havia parats alguns molins paperers. En tot l’any no havia fet cap pluja de consideració fins al referit dia, que tampoc fou considerable, ni per la duració, ni per la còpia o abundància, doncs no plogué més de dues hores. No obstant baixà una riuada tant terrible que els vells no tenien memòria de semblant creixent. L’aigua pujà a 14 pams per sobre del paviment de a carretera, entrà en les cases i l’Hostal del Victo: i d’aquesta part de la vila, arribà a pocs passos de la Font. Feu molts estralls i destrosses que comptant només des de ‘estret de la part de Vilaverd fins a Picamoixons, s’emportà 11 edificis sencers entre molins i cases; però se’n maltractaren moltes d’altres, ar45ruinant-se part de les parets, màquines i fustes i en quasi tots els recs, acèquies i conductes d’aigua reberen desperfectes. Tres ponts, dos de trànsit i un de passatge d’aigua foren enduts riu avall. Es varen perdre 19 persones: set de la casa de l’estret, tres del Molí paperer dels Capellans d’Alcover, i nou del Molí paperer que hi havia entre Picamoixons i la Plana. Els altres estralls i danys són innumerables. El dany que es valúa (en el dit districte) és a més de noranta mil lliures. El dia 17 del mateix mes i any per cúmul de desgràcies, estant dinant prop d’una roca uns quants homes que reparaven els danys del riu, s’escorregué dita roca i atrapà a dos dessota se’ns dar-los temps a dir Jesús.
Ita est: GREGORI ARAGONÉS, VICARI
Riuada de 1850 (1842) (Sant Bartomeu, 24 d'agost)A l’any 1850 (1842) el dia de Sant Bartomeu baixà una gran riuada que destruí el pont, el molí del Farré i causà estralls, però gràcies a Déu no cap de personal.
En aquesta transcripció sense signatura algun rector la degué escriure un temps posterior als fets. Llegim en el llibre La ciutat de Tarragona , Volum I de Josep Maria Requesens i Comes en el capítol II sobre el clima: "... de Sant Bartomeu (24 d'agost de 1842)... de sant Mateu (nit del 20 al 21 de setembre de 1850)" De moment no podem determinar si es refereix aquesta última però que no correspondria amb el sant.
Riuada del 23 de setembre de 1874 (Santa Tecla)
El dia 23 de setembre de 1874 baixà una forta riuada que els nats no tenien memòria de tal. En el terme d’aquesta parròquia causà els següents estralls: Se’n portà el molí paperer anomenat de l’estret de Vilaverd, el molí del Manchas, el mas de viló, el Molí del Farré, el gran taller de ferreria del mateix nom, les baranes y un arc del pont, el Molinet de figuerola, part del molí del Català i del de la Roca i el molí de Callas en les Roixeles. Les cases de la carretera de la part del riu totes més o menys sufriren danys de consideració. Caigueren totes les cases de la Costeta del Teixidó i del carrer del Tigre i s’endugué part de les cases, Bernades, Garriga i Sans. De la part de la font Gran s’endugué la riuada part del molí del Jant, per enter el molí dels Tresos, part del molí del Mas, part del molí de Cardó i arruïnà el molí de Pascual. Tres persones desaparegueren entre les runes o arrastrades per la corrent, a saber: un jove fadrí en el molí dels Tresos, un noi en el molí de Pasqual i un jove casat en el molí del Manches. El jove del molí dels Tresos i el del molí del Manches eren germans. No s’enumeren aquí les moltes pèrdues de parets, marges i arbres, que es pot suposar. Per socòrrer a les famílies que quedaren del tot despullats, el Rd. Rector, Alcalde i dos senyors de la població feren una capta per tota ella, i arreplegaren en diners cinquanta i escaigs de duros i quaranta-set roves de pa i algunes peces de roba.
La tribulació fou gran per tots i plàcia a Déu nostre Senyor que no vulgui problemes més amb calamitats tant fortes.
RAMON LLUCH, Rector
Riuada del 18 d’octubre de 1930 (Sant Lluc)Terrible fou el dia 18 d’octubre diada de Sant Lluc de l’any 1930. Una setmana abans féu un temps boirós amb una calitja no pròpia de l’estació. El dit dia començà a ploure a les 11 del matí copiosament i no parà fins a les dues de la matinada del dia 19.
El firmament es posà negres, la claror del llampec que es repetia molt sovint il•luminava tot l’espai i a la terra el retruny del tro s’escampava pels singles i les muntanyes semblaven rius, contribuint a fer el dia més tètric. Entre dos foscants l’aigua tapava els arcs del pont i es sobreeixia pels estreps, quedant inundades les dues placetes pel que restaria incomunicada una banda del poble amb l’altra. El pont nou sobre el Brugent a les 6 de la tarda fou tombat i arrossegat per la torrentada i el pont nou de sobre el Francolí que es trobava a mig fer també fou tombat i arrastrat amb totes ses embestides i materials. A les 10 de la nit les aigües sobreeixien les baranes del pont, deixant-lo convertit només amb la seva nomenclatura; això és, fet un esquelet.
A la mateixa hora les aigües del Francolí entraren en la casa de Jaume Lladó i les dues cases immediates arribant a totes fins el primer pis, tenint els seus moradors de fugir per la part del darrera i refugiar-se a l’estació contemplant com els rius creixien i s’emportaven tot quant trobava la torrentada al seu pas, amb un soroll esgarrifós.
Gràcies a Déu no hi hagué cap pèrdua personal, més si que sofriren els veïns grans pèrdues i perjudicis. Les rescloses foren destruïdes així com les conduccions o sèquies d’aigua que abasteixen les fàbriques de paper i altres com la fàbrica de Farines, molí dels Capellans, molí de la Roca, totes propietats del Banc de Valls i les fàbriques de les Roixel•les.
En la casa Faldilles els hi esbotzà portes i finestres, i els hi prengué les botes plenes del vi del celler en canvi les buides quedaren intactes. En la d’en Salvador Pàmies els hi asfixià 17 cabres que no tingueren temps de portar-les a la golfa. En la Farinera enrunà el pis de les turbines, sala de màquines i sala a on tenien les saques de farina i blat per moldre. En la del Sereno també els hi esbotzà les portes i parets, els hi prengué les botes i tot quant tenien en el pla de la casa. En la fleca de casa Jaume Guillamat se’n portà 25 saques de farina. Deixà nues les dues places a banda i banda del pont.
Les placetes de la font Gran, font del Mas, i font del Copi, foren destruïdes i arrastrats fogons i arbres, omplint-se tot de roques i arenal de manera que de no quedar les canelles no s’hagués conegut on eren. La vessant del cementiri també fou arrossegada ensorrant-se un àngul de la paret extrema i enderrocant-se pel pes de les aigües de les paredes immediates, la de la sala de l’entrant de manera que noguers, figueres seculars i plàtans etc., i tot quan estava plantat a la vora fou arrencat de soca i d’arrel i arrossegat sense trobar-ne ni rastre.
El poble davant de tan gran estrall no perdé la serenitat, ens reunírem les autoritats amb els principals del poble i s’acordà de moment reparar el pont com a mitjà únic de comunicació d’una i altra banda. Per la vida industrial en un mes fou del tot reedificat amb unes formoses baranes, comptant amb les donacions dels generosos fills absents del poble i amb la repartició prorrata entre els seus veïns.
L’Iltm. Dr. Gomà, Bisbe ens envià 500 pessetes el Sr. Josep Serra 500 ptes. el Rvnt. Josep Aragonès rector actual 100 ptes. a l’igual que el que subscriu i les altres quan s’escrivia aquesta relació no s’havia acabat encara la recaptació entre els fills que viuen a la ciutat Comtal.
El dia 9 diada de Sant Nicolau després de l’ofici ens traslladarem en processó acompanyats de les autoritats, cantant himnes de la fe i esperança fins al pont i col•locant-nos tots al bell mig d’ell es féu la benedicció i aleshores s’entonà un cant a Déu amb acció de gràcies. S’explicà el sentit litúrgic de la benedicció.
ISIDRE TORRES Ex-rector de la Riba
La Riba, 10 de Desembre 1930
La Riba, 10 de Desembre 1930
